Temps de treball efectiu

Segons la normativa comunitària, es considera temps de treball tot el període durant el qual el treballador romangui en el seu lloc de treball a disposició de l'empresa i en exercici de la seva activitat o de les seves funcions.

El període de descans, per tant, és aquell que no sigui temps de treball efectiu. És a dir, són situacions contraposades: o bé el treballador es troba en temps de treball, o bé en període de descans.
 La legislació espanyola no defineix els criteris per diferenciar entre temps de treball efectiu i temps de descans, motiu pel qual s'ha d'atendre als criteris establerts per la jurisprudència comunitària del TJUE, que considera que han de concórrer tres criteris per entendre que estem davant de temps de treball efectiu:

 

• El treballador ha de romandre al lloc on desenvolupa la seva feina.

• El treballador ha d'estar a la disposició de l'ocupador.

• El treballador s'ha de trobar exercint la seva activitat i funcions o tasques; és a dir, ha d'estar prestant serveis efectius per a l'empresa.

A la pràctica, són els tribunals els que, en cas de conflicte, determinen si concorren aquests criteris. Es considera temps de treball, per exemple, aquell destinat al desplaçament en cas d’haver-se de realitzar la prestació de serveis en un lloc diferent del centre de treball habitual, o el destinat a formació de prevenció de riscos laborals obligatòria. Per contra, no es considera temps de treball efectiu la pausa pel cafè o el temps necessari per posar-se l'uniforme.

Recordem que les empreses estan obligades a registrar la jornada diària (hora d'inici i de finalització de la jornada diària de treball), per la qual cosa és molt important diferenciar correctament el temps de treball efectiu del temps de descans, als efectes de fer un correcte registre i control de la jornada.

 

Els nostres professionals l’informaran sobre els criteris concrets que valoren els tribunals per determinar els períodes de temps de treball efectiu.