Malversació i prevaricació

Des de la seva creació, una mercantil pública finançava totes les despeses del seu personal a través d'una agència pública intermediària amb la Conselleria d'Economia i Hisenda. Aquesta agència va col·laborar en l'elaboració dels contractes dels treballadors, així com en l'elaboració de les nòmines segons les dades facilitades per la mercantil, sense exercir cap control legal sobre aquestes. Posteriorment, l'agència va deixar d'elaborar les nòmines, que es van dur a terme durant uns mesos per part del mateix personal de l'empresa fins que es va externalitzar el servei.

El president del consell d'administració i conseller delegat de la mercantil tenia, entre altres funcions assignades, la contractació i assignació de salaris als empleats, a falta de taules salarials. Durant aquests mesos previs a l'externalització, juntament amb el director financer, van decidir augmentar els seus salaris i els d'altres treballadors per tal d'enriquir-se a costa dels fons de l'empresa, sense sol·licitar un informe previ o autorització a la Direcció General de Pressupostos de la Conselleria, malgrat que així ho exigien les lleis pressupostàries. El director financer va executar les decisions del president donant instruccions específiques als empleats que van comunicar les dades a l'empresa que preparava les nòmines.

El Tribunal Suprem no considera arbitraris els arguments de l'Audiència que consideren que la condonació de préstecs i les quantitats compensades estiguessin justificades. D'altra banda, reconeix que la condemna per prevaricació és factible per l'acció conscient de violació de les lleis administratives i pressupostàries que afecten els fons públics i per la violació de la legalitat a la qual estava sotmès.

Considera que la decisió d'augmentar els salaris no es podria prendre sense el coneixement de les restriccions legals existents, per la qual cosa considera que hi havia un desconeixement deliberat per part del president, i un coneixement ple del director financer sobre les seves accions i límits pressupostaris. També considera que els documents estudiats no demostren directament i autosuficient l'error en la valoració de les proves, i que aquesta valoració de l'Audiència no es considera arbitrària.

Per tot això, admet parcialment el recurs del Ministeri Fiscal, condemnant el president també per un delicte continuat de prevaricació en concurs medial amb malversació. El factor mitigador dels retards indeguts es va reconsiderar com a simple.

 

 

Els nostres advocats poden proporcionar-vos assessorament adequat i exercir la defensa dels vostres interessos en accions derivades d'actes que constitueixen o poden constituir un delicte.